ADOBERIES
Gairebé la meitat de tot el cuir produït al món procedeix de l’Àsia, la immensa majoria als països empobrits. Els cinc primers productors mundials de cuir són la Xina (18%), Itàlia (10%), República de Corea (7%), l’Índia (7%), Rússia (6%) i Brasil (6%).
Un dels processos que comporta majors riscos és l’adobament, mitjançant el qual es transforma la pell de l’animal en cuir que es pot utilitzar, entre altres coses, per fabricar sabates. En aquests processos intervé el crom, un producte químic que pot arribar a ser molt problemàtic. El crom III, l’ús del qual està estès en aquests processos, pot oxidar-se i convertir-se en crom VI (crom hexavalent) quan el procés d’adobament no està ben controlat. Es tracta d’una substància molt tòxica, tant per a les persones com per al medi ambient. Entre el 80% i el 90% del cuir s’adoba amb sals de crom, ja que acostuma a ser bastant més barat que l’adobament vegetal (realitzat amb tanins vegetals enlloc de crom).
A les adoberies, molts treballadors i treballadores no tenen accés a mesures de seguretat adequades per manipular productes químics i cuir xop d’aquestes substàncies. Com a conseqüència, la seva salut es veu afectada i solen patir moltes malalties i lesions.
Tots els compostos de crom hexavalent es consideren cancerígens, el risc de desenvolupar càncer augmenta amb la quantitat inhalada i el temps d’exposició al producte. A la vegada, el contacte visual directe amb àcid cròmic o pols derivades d’aquesta substància poden causar danys oculars irreversibles. El crom hexavalent també pot provocar irritacions al nas, la gola i els pulmons i les al•lèrgies són freqüents entre les treballadores, ja que la seva inhalació pot causar símptomes asmàtics, com ara assibilació i dificultats respiratòries. A més, el contacte prolongat amb la pell pot produir dermatitis i úlceres cutànies. Fins i tot el contacte amb petites quantitats pot provocar una sensibilitat al•lèrgica al crom i generar erupcions cutànies greus.
A les adoberies també existeix el treball infantil per realitzar tasques perilloses. La majoria de menors treballen per a fàbriques on manquen bones màquines i dispositius de protecció adequats. Algunes investigacions mostren que gran part del treball infantil es duu a terme en el sector informal de l’adobament i en llocs de treball poc visibles, on pràcticament no hi ha inspeccions.
A més, els tractaments per adobar les pells poden contaminar l’aire, el terra i l’aigua, sobretot per culpa dels abocaments d’aigües residuals amb restes de productes químics tòxics. Això pot provocar que les persones que viuen als voltants de les adoberies pateixin també malalties.
FÀBRIQUES DE CALÇAT
Els problemes de salut més freqüents a les fàbriques de calçat es deuen a l’ús de coles tòxiques i a talls, així com a la inhalació d’aire contaminat amb substàncies perilloses procedents de l’adobament. A la vegada, moltes persones poden tenir problemes lumbars i visuals. A tot això, cal sumar que rarament poden sotmetre’s a revisions mèdiques periòdiques ja que gairebé no disposen de cobertura sanitària