Seguretat i salut
El dret a treballar sense témer per la teva vida és un Dret Humà
La carrera de la indústria de la confecció global per a abaratir els costos de producció té un cost molt alt: la salut i la seguretat de les persones treballadores. Més d’un segle després de l’inici de la revolució industrial, de regulacions i tractats laborals internacionals, les condicions de treball en aquest sector no han millorat visiblement: milers de persones cada dia continuen arriscant la seva salut i moltes perden la vida mentre coseixen la roba.
L’exposició a productes tòxics i tècniques perilloses, com el sandblasting, provoquen en molts casos malalties greus. Les males condicions de treball i les llargues jornades moltes vegades suposen dolors crònics, problemes respiratoris, desmais… D’ altra banda l ‘ abandonament estructural de la seguretat en els edificis fa que siguin freqüents els incendis causats per fallades elèctriques, les explosions de calderes i fins i tot els enderrocs de fàbriques.
El nostre objectiu és que els governs, les marques i els empresaris prenguin mesures per a garantir llocs de treball segurs.
Des dels últims desastres laborals succeïts en el sector tèxtil, l’interès internacional en matèria de seguretat en la indústria de la confecció ha crescut considerablement. L’accident més greu de la indústria, l’ensorrament del Rana Plaza a Bangladesh el 2013 que va causar la mort a 1136 persones i va deixar ferides a més de mil, va suposar l’augment de la pressió púbica i política cap a la creació d’un entorn de treball segur i saludable.
Aquests desastres evitables van posar en evidència que els sistemes voluntaris de regulació i les auditories no són suficients per garantir un entorn segur a les treballadores. Cal una major regulació i inspecció, així com acords jurídicament vinculants amb les marques. Però sobretot, per a aconseguir unes condicions laborals segures és fonamental comptar que les persones treballadores puguin abordar aquests temes lliurement, sense por de ser represaliades.
Fins que els desastres en la indústria tèxtil desapareguin, exigim que es garanteixi que totes les persones rebin el suport mèdic i financer necessari perquè puguin començar a reconstruir les seves vides.
Creiem que:
2Governs, marques i empresaris han de prendre mesures per a garantir llocs de treball segurs
3 És necessària una major regulació i inspecció, així com acords jurídicament vinculants amb les marques.
El 24 d’abril de 2013, l’edifici Rana Plaza a Bangladesh es va esfondrar, matant a 1.134 persones i deixant milers de ferits. És fins ara el pitjor desastre industrial que ha colpejat el sector de la confecció.
L’accident del Rana Plaza va atreure l’atenció de tot el món cap als paranys mortals en les quals moltes vegades es converteixen els llocs de treball dins de la indústria de la confecció. L’atenció pública i dels mitjans de comunicació van fer possible una major pressió política que va donar lloc a importants canvis en la prevenció i la solució d’accidents laborals. Per primera vegada s’ha pogut signar un acord vinculant amb l’establiment del’Acord Sobre Incendis i Seguretat en Edifici a Bangladesh; a més es va signar l’Acord del Rana Plaza per a la compensació de les supervivents i les famílies.
És cert que cap quantitat pot compensar la pèrdua d’un ser estimat o les seqüeles físiques i emocionals dels qui van sobreviure a la tragèdia, però també ho és que supervivents i familiars de les víctimes han de ser compensats per les pèrdues financeres i les despeses mèdiques soferts a conseqüència del desastre. Després del desastre del Rana Plaza es va establir l’Acord, que incloïa un fons fiduciari per a recaptar contribucions de les 29 principals marques globals, que tenien comandes recents o actuals amb almenys una de les cinc fàbriques de roba de l’edifici Rana Plaza. No va ser fins a dos anys després de la catàstrofe i d’una potent campanya, que les últimes marques reticents, com Benetton, van accedir a pagar una quantitat apropiada al fons i es va acabar aconseguint l’objectiu d’indemnització de 30 milions de dòlars.
Llegeix més: Hem guanyat! l’anunci de la plena compensació per a les famílies afectades pel desastre del Rana Plaza.
Tot i la llarga campanya, no totes les marques associades amb la producció en una de les fàbriques del Rana Plaza van pagar.
El 24 de novembre 2012 va esclatar un incendi a la fàbrica de roba Tazreen a Bangladesh. Les sortides a l’exterior estaven tancades, deixant a les treballadores atrapades a l’interior de l’edifici. L’única sortida era per les finestres dels pisos superiors, ja que les finestres inferiors tenien reixes. Més de cent treballadores van resultar ferides saltant des de les finestres. Durant els últims tres anys, les famílies dels morts i ferits han continuat lluitant per una compensació per la pèrdua dels seus sers estimats o la de la seva pròpia capacitat per a obtenir ingressos.
Tazreen produïa per al gegant americà Walmart, El Corte Inglés, KIK, Disney, Dickies i C&A entre altres marques.
El 2014 es va signar un acord de compensació entre IndustriALL Global Union, la Campanya Roba Neta, C&A i la Fundació C&A. El setembre de 2015 aquest acord va donar lloc a la creació de l’Administració del Fons Fiduciari Tazreen, que supervisa el procés de reclamacions, coopera amb les organitzacions que representen les famílies i recull fons per fer els pagaments.
El fideïcomís va aportar els diners per a cobrir els pagaments principalment a través de contribucions de marques i detallistes que produïen a la fàbrica Tazreen. C&A, Li & Fung (propietari de Sean Jean), BRAC els EUA. (en nom de Walmart), El Corte Inglés i la marca alemanya Kik van pagar al fons. Altres marques que es proveïen a Tazreen no han assumit encara cap responsabilitat amb les persones supervivents i les famílies de les treballadores mortes.
El juny de 2016, l’Administració del Fons Fiduciari va aconseguir la seva fita, facilitant el pagament complet a totes les treballadores amb lesions i als familiars de les que van morir. Aquest fet va suposar un important reconeixement dels drets de les supervivents i les famílies afectades per l’incendi Tazreen, després d’haver estat eclipsat per la magnitud de la catàstrofe Granota Plaza. El procés de reclamacions de Tazreen també estableix a més, la possibilitat i la necessitat de garantir que les víctimes de qualsevol desastre futur, rebin una compensació per la pèrdua d’ingressos i suport d’acord amb les normes i estàndards internacionals.
Si bé el procés de reclamacions ha conclòs, la lluita de les famílies Tazreen no ha acabat. Exigeixen que els responsables de les morts i les lesions dels seus sers estimats rendeixin comptes davant un tribunal, i segueixen a l’espera del judici de Delwar Hossain, l’amo de Tazreen Fashions.
Seguirem recolzant-les en la seva lluita fins que s’aconsegueixi justícia total.
Més informació: S’ha completat el pagament de les reclamacions dels supervivents i les famílies afectades per l’incendi de la fàbrica Tazreen
Després de l’incendi, es va revelar que la fàbrica estava produint pantalons vaquers per al minorista alemany Kik, en trobar entre les runes i les destrosses etiquetes de la marca. També es va saber que els gerents de planta van obligar les treballadores a romandre dins de l’edifici, ordenant tancar les portes, per a tractar de salvar les piles de pantalons vaquers amb destinació a les botigues de Kik. Un supervivent va declarar: “Impedien que les persones sortissin, per salvar la roba” .
La completa indiferència de Kik per la seguretat de les treballadores ha costat milers de vides al Pakistan i Bangladesh. Kik és l’única companyia en el món que s’ha relacionat amb els pitjors desastres de fàbriques tèxtils en la història recent – el foc de la fàbrica Ali Enterprises al Pakistan, el foc de la fàbrica Tazreen en Bangladesh i el col·lapse de l’edifici Rana Plaza, també a Bangladesh. Un total de 1.500 treballadores de la confecció han mort a conseqüència d’aquestes tragèdies. Milers més van resultar ferides, i continuen lluitant amb les lesions en el seu dia a dia.
Una compensació aconseguida després de 4 anys
Després de quatre anys de campanya i mesos de negociacions, s’ha aconseguit un acord perquè Kik pagui una indemnització de més de 5 milions de dòlars a les supervivents i familiars de les treballadores mortes en el pitjor accident industrial del Pakistan. L’acord va ser possible gràcies a les negociacions facilitades per l’Organització Internacional del Treball (OIT) entre la IndustriALL, CCC, i KIK, a petició del Ministeri Federal Alemany de Cooperació Econòmica i Desenvolupament.
Mes informació: S’arriba a un Acord de compensació en el 4rt aniversari de l’incendi mortal de Pakistan
Línia del temps: Víctimes mortals i ferides de la indústria de la confecció 2021:
Després que el col·lapse de l’edifici Rana Plaza matés 1.134 persones treballadores l’abril del 2013, més de 200 marques de roba i minoristes es van unir a l’Acord sobre seguretat i edificis de Bangladesh. L’Acord ha garantit reformes i reparacions crítiques a 1.600 fàbriques que donen feina a 2,5 milions de persones treballadores, la qual cosa ha salvat moltes vides.
Després de llargues negociacions i pressions públiques, els sindicats i les marques de roba han tancat un acord que succeeixi a l’Acord de Bangladesh: l’Acord Internacional per a la Salut i la Seguretat en la Indústria de la Confecció i el Tèxtil, que va entrar en vigor el passat 1 de setembre de 2021. Aquest acord vinculant, signat per més de 100 marques, inclou el compromís d’ampliar el programa de seguretat de Bangladesh a almenys un país addicional durant el període 2022-2023.
Abais es presenta una cronologia amb tots els accidents que s’han produït aquest 2021. Moltes de les morts i lesions documentades en aquesta cronologia podrien haver estat previngudes si s’haguessin dut a terme las reparacions, reformes, i canvis per millorar la seguretat de les fàbriques. És primordial que els signants de l’Acord es posin mans a l’obra de forma ràpida i sense reserves en el procés d’expansió de l’Acord més enllà de Bangladesh.
Diligència deguda en matèria de sostenibilitat empresarial: el Parlament Europeu dona llum verda a un text de compromís
En una votació històrica, el Parlament Europeu va aprovar la Directiva sobre la Diligència Deguda per a la Sostenibilitat Corporativa (DDDSC), una llei que representa un primer pas per obligar les empreses a retre comptes sobre les mesures que prenen de protecció dels...
Suma’t a l’allau de reclamacions del Rana Plaza 2024
Uneix-te a l'allau de reclamacions: t'expliquem com! El 24 d'abril de 2024 ens mobilitzem per a exigir a les marques que encara no han signat l'Acord Internacional que deixin de vendre roba fabricada sense garantir els drets humans i laborals de les seves...
Treballadores de la indústria tèxtil del Marroc viatgen a Espanya per a reivindicar millores laborals a les fàbriques de Tànger.
Aquest mes de març hem rebut la visita de dues dones representants de les treballadores de la indústria tèxtil del Marroc. Lamyae Azouz, secretària general de Attawassoul, una associació que reivindica condicions laborals dignes per a les dones treballadores de Tànger...