El gegant japonès Uniqlo no ofereix solucions a les treballadores que lluiten pels seus drets a Indonèsia

30/novembre/2018 | Notícies

Antigues treballadores tèxtils d’Uniqlo, entre les quals es troben moltes mares solteres, viuen en la pobresa i sense cap perspectiva de futur, tot i els beneficis rècord de l’empresa.

El 14 de novembre de 2018, Uniqlo va participar en una reunió de mediació per intentar trobar solució al conflicte amb representants de les treballadores del seu antic proveïdor Jaba Garmindo, a Djakarta, Indonèsia. El conflicte està obert des de 2015, quan la fàbrica va tancar a causa de les pràctiques de compra depredadores del gegant japonès. Quatre mil persones, la majoria dones, van quedar-se desemparades amb deutes i sense perspectives d’una nova feina.

L’abril de 2014, just abans del tancament de la fàbrica, activistes pels drets laborals van contactar amb Uniqlo després que sortissin a la llum violacions de drets laborals a la fàbrica Jaba Garmindo. Entre les infraccions es trobaven l’acomiadament de treballadores embarassades, l’impagament d’hores extra, amenaces als sindicats o riscos per la salut i la seguretat. Aleshores, Uniqlo va informar de la decisió d’aturar la producció de la fàbrica a causa de “problemes de qualitat”. Les treballadores portaven sense rebre els seus salaris des de gener de 2015. Tres mesos més tard, la fàbrica tancava de manera inesperada en declarar-se en fallida l’abril de 2015, deixant 4000 treballadores sense feina i amb un deute de 5,5 milions de dòlars estatunidencs en indemnitzacions.

Per la seva banda, aquell any Uniqlo va anunciar un creixement del 10.3% dels beneficis d’explotació. Aquest agost, el mateix benefici ha tingut una pujada del 38.1%. El fundador i president de Fast Retailing, una matriu de Uniqlo, és un dels homes més rics del Japó.

Uniqlo ha demostrat així un respecte nul cap a les treballadores. La reiterada negativa a pagar el deute pendent de 5,5 milions de dòlars en indemnitzacions a les treballadores de Jaba Garmindo (mitjançant un acord o una donació benèfica) representa una violació de les normes internacionals i del mateix codi de conducta de l’empresa.

Els directius d’Uniqlo no han qüestionat els fets d’aquest cas ni l’existència de les continuades vulneracions de drets humans en forma d’impagament d’indemnitzacions. Neguen l’obligació de l’empresa de pagar-les. Tot i això, els Principis Rectors sobre Empreses i Drets Humans de l’ONU es van establir per abordar la problemàtica existent amb empreses globals, com ara Uniqlo, que externalitzen la producció per poder evadir responsabilitats legals que són resultat de les seves pràctiques empresarials.

Els Principis Rectors estableixen que és responsabilitat de les empreses garantir que es respecten els drets humans en les seves cadenes de subministrament. Tanmateix, confirmen que “es tracta d’una responsabilitat addicional a la de seguir les lleis i normes internacionals de protecció dels drets humans”. Els codis de conducta d’Uniqlo remarquen aquesta responsabilitat en indicar que “els requisits de l’empresa poden superar els previstos a les lleis locals per poder protegir els drets de les treballadores segons les lleis i normatives, aplicables tant a l’àmbit nacional com l’internacional, en matèria laboral i de seguretat social”[1].

Teddy Senadi putra, membre del sindicat PUK SPAI FSPMI de la fàbrica PT Jaba Garmindo explica: “En lloc de venir amb una proposta per pagar el que legalment se’ns deu, Uniqlo repeteix la seva oferta de recontractació. Però no ens proporcionen detalls d’on es troba aquesta nova fàbrica, ni quantes persones es contractarien. I no es pot parlar de recontractació sense reconèixer el deute de 5,5 milions de dòlars. Amb cada peça que cosim contribuïm al benefici d’Uniqlo, que ha augmentat un 38% aquest any. Ara exigim el que se’ns deu legalment i Uniqlo ens tanca la porta als nassos”.

Mirjam van Heugten, coordinadora de l’Oficina Internacional de la Campanya Roba Neta, que participà com a observadora a les negociacions, assenyala: “La majoria de les treballadores que vaig conèixer són de mitjana edat. Eren treballadores lleials que havien treballat a la fàbrica 10, 20 i, en alguns casos, més de 30 anys. Si una fàbrica tanca i no es paguen les indemnitzacions parlem d’una violació flagrant dels drets humans. Les conseqüències per a les treballadores són enormes. Les marques, com Uniqlo, tenen una marcada responsabilitat i han d’oferir solucions en tots els casos d’impagament, igual que tenen la responsabilitat de garantir que no existeixi treball infantil o que no es produeixin agressions sexuals cap a les dones dins les fàbriques on es cusen peces de roba”.

El que les treballadores de Jaba Garmindo exigeixen a l’empresa no és nou ni inusual. De fet, molts competidors d’Uniqlo han acceptat contribuir al pagament d’indemnitzacions en cas de fallida de l’empresa proveïdora. En casos anteriors, Nike, Adidas, Disney Fruit of the Loom, Hanesbrands, H&M, Walmart i Jack Wolfskin van prendre mesures de forma activa per garantir que les treballadores rebien la indemnització legal després de la fallida i el tancament d’una fàbrica.

Warni, que portava treballant a la fàbrica Jaba Garmindo des de 1992, afirma: “Estava clar que Uniqlo tenia molta influència en l’activitat de la fàbrica. Quan van entrar les seves comandes van comprar nova maquinària. Ens exigien objectius molt alts cada dia, que volia dir treballar moltes hores. A vegades cosia 900 mànigues cada dia. No podíem anar al lavabo. Quan el meu marit es va posar malalt i va haver d’anar a l’hospital, no em van deixar agafar vacances i va morir”.

Mentrestant, Uniqlo intenta conquerir el mercat europeu. Aquesta tardor ha obert botigues a Estocolm i Amsterdam i ha anunciat encara més obertures a Europa per l’any que ve, incloent Copenhague. Uniqlo té actualment dues botigues a Barcelona. La seva matriu, Fast Retailing, celebrarà la seva junta general d’accionistes a finals d’aquesta setmana i s’esperen beneficis recòrd.

Mirjam van Heugen explica: “Uniqlo vol que se’l conegui com  a un protagonista important i influent dins la indústria de la moda. Vol ser la resposta japonesa a Inditex o H&M i fa promeses de sostenibilitat. Tot i això, la sostenibilitat porta implícita una expectativa de responsabilitat. I sostenibilitat no només significa buidar els canals d’Amsterdam de plàstics. Es tracta de garantir que la cadena de subministrament no perjudiqui les vides de les treballadores i que les persones que produeixen la nostra roba puguin viure una vida digna”.

MÉS INFORMACIÓ?

 

 

També et pot interessar

Pin It on Pinterest

Share This