Extracte de l’article Fashion Victims: Even in EU, Garment Workers Face Tough Conditions
Illustration by Andrei Runcanu
Volia experimentar el que se sent en treballar en la indústria de la confecció, així que vaig anar a una fàbrica a la ciutat de Timisoara que estava buscant empleades i vaig aconseguir una prova al departament d’estampació.
A les 6 del matí les treballadores ja estaven a la fàbrica. Si arriben tard perdent la paga d’una hora, em va dir un treballador.
Una supervisora em va fer un recorregut pel departament. Una forta olor química va omplir l’aire, però la supervisora em va assegurar que la fàbrica “s’havia passat als colors fets a base d’aigua, que no són perjudicials”. Després em va dir que, com a treballadora, rebria una ampolla de llet per dia – que en general es dóna a les treballadores exposades a ambients nocius, incloent alta toxicitat, d’acord amb la llei. L’única part difícil de la meva feina, va dir, seria la calor ja que l’aire condicionat havia de romandre apagat per tal de preservar els colors impresos recentment.
Jo havia d’organitzar trossos de tela distribuint-los en un patró de paper sobre una gran taula. Era com fer un trencaclosques a gran escala. Vaig col.locar patrons de pantalons curts i després d’una camisa. Les peces van entrar en una gran màquina d’impressió per afegir logotips i altres elements de disseny. Després se’ls en van endur a dalt per a cosir-les. Jo i les altres treballadores vam tornar a repetir-ho una i una altra vegada. Al voltant de les 9 del matí la calor a l’habitació era esgotadora, i vaig poder veure com la cara de les meues col·legues es posava vermella. A les 11, quan ens van donar una pausa de 20 minuts, em sentia esgotada. Veia borrós quan m’havia de centrar les línies fines en aliniar la tela amb el patró. El meu coll estava entumit d’inclinar-se tot el temps. Em feien mal les cames d’estar constantment dreta.
M’agradaria rebre el salari mínim per un treball a temps complet: al voltant de 220 € al mes, dels quals m’agradaria arribar a conservar al voltant de 165 € després de pagar impostos.
Una treballadora em va advertir que les coses no són tan fantàstiques com semblen al principi. A mi, no em semblaven fantàstiques, per començar. Em vaig trobar amb tres treballadores que em van dir que l’habitació on jo treballava s’omple de vapor pel sobreescalfament de les màquines d’impressió durant el torn de nit. Un supervisor els insultava de forma regular, segons elles, i els diners que guanyaven no eren suficients per mantenir les seves famílies i per això havien de treballar hores extres fins a l’esgotament.
No vaig detectar cap dels abusos dels quals havia sentit a parlar en altres fàbriques de Romania i Bulgària. Però només tenir una feina “normal” en la indústria del vestit sembla enormement exigent i els diners amb prou feines són suficient per sobreviure.
Laura Stefanut.
