Les treballadores d’Indonèsia viatgen a el Japó per reclamar els seus drets a UNIQLO

09/octubre/2018 | Notícies

Mentre que UNIQLO celebra amb cava a Europa l’obertura de noves botigues, les treballadores d’Indonèsia viatgen a Japó per reclamar els seus drets

La campanya internacional a Europa, Estats Units, Indonèsia i el Japó s’enfronta a UNIQLO per les violacions laborals

ACCIÓ A BARCELONA
El fundador d’UNIQLO i segona fortuna del Japó, Tadashi Yanai, somia reemplaçar a Inditex com a gegant de la moda mundial el 2020. Al setembre de l’any passat va obrir la seva primera botiga a Barcelona. En suport a les treballadores d’Indonèsia i com a regal del primer aniversari a Barcelona, la Campanya Roba Neta realitzarà una acció demà dimecres 9 d’octubre a les 18 h davant de la botiga d’UNIQLO de Passeig de Gràcia, 18.

Dues treballadores indonèsies inicien avui una gira a el Japó després de la negativa d’UNIQLO de reunir-se a principis d’aquesta setmana. La gira forma part de la campanya internacional #PayUpUniqlo (Paga ja Uniqlo) que està duent a terme Europa, Estats Units, Indonèsia i Àsia en suport a la lluita de les treballadores de la fàbrica Jaba Garmindo d’Indonèsia. Les treballadores de la fàbrica, unes 2.000 persones de les quals la majoria són dones, reclamen 5,5 milions de dòlars després de trobar-se sense feina quan la fàbrica Jaba Garmindo, proveïdor d’Uniqlo a Indonèsia, va fer fallida al 2015. El gegant de la moda japonesa havia retirat les seves comandes de la fàbrica dos mesos abans.

Activistes i treballadores exigeixen a Uniqlo que actuí immediatament i contribueixi a resoldre el conflicte. Les treballadores, moltes de les quals portaven treballant a la fàbrica més d’una dècada, reclamen salaris i indemnitzacions no pagades després del sobtat tancament de la fàbrica. D’ençà que van ser informades de la fallida de la fàbrica, el 10 d’abril de 2015, van iniciar una lluita que ja dura més de tres anys per reclamar els seus drets i cobrar pel treball realitzat però no pagat.

Wami, una de les treballadores que s’ha desplaçat a Tòquio en representació del grup diu: “Estava clar que UNIQLO tenia molta influència en el negoci de la nostra fàbrica. Quan van arribar les comandes d’UNIQLO, van comprar noves màquines i van fer inversions. Rebíem objectius més ambiciosos cada dia, el que significada moltes hores extres. A vegades cosia 900 mànigues al dia. Ni tan sols podíem fer descansos per anar al lavabo. Quan el meu marit es va posar malalt i va haver d’anar a l’hospital, no em van permetre agafar vacances per cuidar-lo i va morir”.

Mirjam van Heugten, de l’oficina internacional de la Campanya Roba Neta, diu: “mentre que el Director General d’UNIQLO viatja d’un lloc cap a l’altre per Europa obrint botelles de cava i inaugurant noves botiges, Warni i les seves companyes han acumulat grans deutes. Quan les fàbriques tanquen sense pagar salaris i indemnitzacions per acomiadament, les conseqüències per les treballadores són greus i perdurables a llarg termini. Les normes internacionals diuen a les empreses que han de prevenir, mitigar i reparar les possibles violacions de drets humans a les seves cadenes de subministrament. Aquí és on UNIQLO falla de forma vergonyosa. Warni i les seves companyes són les que paguen el preu. UNIQLO té la capacitat més que suficient per pagar. Altres marques com Adidas i Nike ho van fer en casos semblants”.

L’abril de 2014, UNIQLO va ser interpel·lada per organitzacions de defensa dels drets laborals després de donar-se a conèixer un informe que documentava violacions laborals a la fàbrica Jaba Garmindo inclosos casos d’acomiadaments de treballadores embarassades, hores extres no pagades, riscos per la salut i la seguretat, i assetjament sindical. Més o menys al mateix temps que es van donar a conèixer aquests fets, UNIQLO va declarar que havia decidit retirar la producció de la fàbrica com a resultat de “problemes de qualitat”. L’octubre de 2014 finalitzaven els últims encàrrecs per la marca japonesa. El gener de 2015, les treballadores van informar que els seus salaris no s’estaven pagant a temps. L’abril de 2015, la fàbrica havia fet fallida, deixant a les treballadores aturades, sense el salari i la indemnització que se’ls devia.

Wami i Teddy, els representants de les treballadores de Jaba Garmindo desplaçats a Tòquio, amb les seves més de 2.000 companyes i la col·lisió internacional que els dóna suport, reclamen a UNIQLO que els pagui el que els deu. L’any passat l’empresa japonesa va augmentar els seus guanys en un 38%.
El tancament sobtat de fàbriques de roba deixant a les treballadores al carrer i sense haver cobrat pel treball realitzat cada vegada més està a l’ordre del dia. El que exigim a UNIQLO no és nou ni inusual. Competidores directes com H&M, Nike o Adidas han posat en marxa mesures per assegurar-se que les treballadores i treballadors reben indemnitzacions degudes en casos semblants.

Mirjam van Heugten afegeix: “UNIQLO està desesperada per ser coneguda com un jugador important i influent a la indústria de la moda. Vol ser la resposta de el Japó a H&M. Malgrat això, el reconeixement comporta una expectativa de responsabilitat. UNIQLO ha de demostrar que es pren seriosament aquest estatus internacional i el respecte dels drets laborals i acceptar reunir-se immediatament i negociar un acord amb Warni, Teddy i altres treballadores i treballadors de Jaba Garmindo”.

 

També et pot interessar

Pin It on Pinterest

Share This