Un nou informe de la Campanya Roba Neta revela que a les fàbriques pakistaneses proveïdores de les principals marques es produeixen regularment greus incidents en matèria de seguretat. Aquestes dades posen en relleu la necessitat i la urgència que es produeixi l’expansió de l’Acord Internacional sobre Salut i Seguretat en la Indústria Tèxtil i de la Confecció al Pakistan, recolzant així el que reclamen els sindicats del tèxtil del Pakistan des del 2018. Totes les marques que encara no han signat l’Acord ho han de fer immediatament per protegir les seves treballadores, especialment les marques esmentades a l’informe, com Levi’s, Gap i les marques Kontoor (Lee, Wrangler).
Els incidents i les violacions dels estàndards de seguretat que apareixen en aquest informe són només una instantània de l’abast dels problemes a les fàbriques del Pakistan. Molts riscos de seguretat passen desapercebuts i fins i tot els accidents mortals no s’esmenten als mitjans de comunicació a causa de la manca de supervisió i de la gran quantitat d’incidents d’aquest tipus. La xarxa Campanya Roba Neta va crear un rastrejador d’incidents greus per documentar la sistemàtica i generalitzada inseguretat a les fàbriques de roba.
Des de l’inici del 2021, la xarxa Campanya Roba Neta ha trobat 43 mencions d’incidents greus de seguretat a fàbriques pakistaneses. A més, a través d’una enquesta realitzada a gairebé 600 treballadores de fàbriques del Pakistan, així com d’informació extreta dels incidents a les fàbriques que es publiquen als diaris, hem registrat múltiples violacions de la seguretat a les fàbriques pakistaneses que subministren a marques que es neguen a signar l’Acord Internacional (Gap, Nike, Levi’s, Kiabi, JCPenney, Target Corporation, Lee, Wrangler o Stichd), així com membres de l’Acord (adidas, Bestseller, C&A, Ells Group, Esprit, G- Star, Gymshark, H&M, Inditex, Uniqlo, Kid Interiør, Lidl, Lindex, Mango, Next, New Look, Primark, Puma, PVH, Tchibo i Tesco).
En la majoria dels casos, les deficiències de seguretat esmentades a l’informe es podrien haver identificat i esmenat fàcilment si ja existís un programa d’inspeccions i reparacions com l’Acord Internacional. Aquest programa de seguretat, legalment vinculant, va sorgir el 2013 com a resposta directa al col·lapse del Rana Plaza a Bangladesh. El programa ha garantit la seguretat de 1.600 fàbriques que donen feina a 2,5 milions de persones, salvant així innombrables vides. Tot i que només un any abans el Pakistan havia estat testimoni de l’incendi més mortífer en una fàbrica de roba a tot el món, allà no es va posar en marxa cap programa d’aquest tipus.
Deu anys després, finalment està en marxa el procés per iniciar un programa de seguretat per al Pakistan en el marc de l’Acord Internacional. Tot i això, queden per superar dos grans obstacles. En primer lloc, encara que els plans estan en una fase avançada, no s’ha pres la decisió de quan llençar el programa oficialment, i les treballadores continuen sense saber quan podran recórrer a les mesures de protecció associades. En segon lloc, encara que hi ha consens entre les parts interessades que aquest programa no pot ser una còpia exacta del de Bangladesh, encara estan per decidir els paràmetres del nou programa.
Aquest informe subratlla la necessitat de definir aquests paràmetres segons les necessitats de les treballadores i els seus representants sindicals. Recull també els elements principals de la proposta formulada per una coalició de sindicats pakistanesos i organitzacions de drets laborals per tal que el programa al Pakistan tingui èxit en el context nacional. Finalment, l’informe insta totes les parts implicades a escoltar les necessitats de les treballadores pakistaneses en la formulació del contingut del programa i a iniciar la posada en pràctica a principis del pròxim any.
Sobre això, Nasir Mansoor, secretari general de la Federació Nacional de Sindicats del Pakistan, ha indicat que “els incidents a les fàbriques assenyalats pels treballadors del Pakistan demostren la necessitat urgent d’ampliar l’Acord. Els treballadors mereixen sentir-se segurs i protegits quan treballaran, i l’Acord hauria de començar a funcionar abans que s’acabi l’any. L’Acord del Pakistan ha de protegir els treballadors i les treballadores de les fàbriques de confecció, de les fàbriques tèxtils i dels petits centres de treball informals per igual. Entenem que inspeccionar totes les instal·lacions fa temps, però tots aquests treballadors han de tenir dret a presentar denúncies si estan en perill des de l’inici del programa».
“Per nosaltres, com a sindicats, un dels principis més importants de l’Acord és el repartiment equitatiu del poder. Segons l’Acord del Pakistan, els treballadors i les empreses han de tenir el mateix poder. Només així podrem confiar que l’organització sigui realment independent i faci que els llocs de treball siguin segurs de manera creïble i transparent per a tots els treballadors de la cadena de subministrament de la confecció», ha afirmat Zehra Khan, secretària general de la Federació de Treballadores a Domicili del Pakistan.
Per la seva banda, Ineke Zeldenrust, coordinadora internacional de la xarxa Campanya Roba Neta, indicava que “amb la legislació sobre deguda diligència establerta a diversos països europeus i en desenvolupament en molts més, les marques no es poden permetre més demores. Saben que s’està perjudicant els treballadors de la seva cadena de subministrament, i cada dia que passa sense que l’Acord Internacional estigui operatiu, és un dia més en què s’arrisquen les vides dels treballadors.»
