Deures per a Ikea: condicions segures a les fàbriques de Bangla Desh

25/juliol/2018 | Notícies

L’ 1 de juny de 2018 va entrar en vigor l’Acord de Transició de Bangla Desh, que treballa per millorar la seguretat a les fàbriques de confecció tèxtil al país. Es tracta d’un document que dona continuïtat a l’anterior acord, signat després de l’esfondrament de la fàbrica del Rana Plaza el 2013, i té com a objectiu fer complir les inspeccions i reformes necessàries de forma fiable i transparent. Com a novetat, aquest acord inclou també als productors de tèxtils per al llar, teles i accessoris per a teixits, a banda de les fàbriques de roba.

Empreses que encara no han signat l’Acord

Fins ara, 175 empreses l’han signat, entre elles, algunes de les principals marques que s’abasteixen a Bangladesh, com ara Primark, H & M, C & A o Aldi, fet que afecta més de 1.300 fàbriques amb uns dos milions de treballadores. No obstant això, el primer Acord de 2013 va ser signat per 220 empreses de roba, cosa que vol dir que encara hi ha moltes marques que, havent signat l’anterior acord, rebutgen ara seguir responsabilitzant-se de la seguretat de les treballadores que elaboren les seves peces. En són exemple Sbercombie & Fitch, Sean John Apparel i Edimburg Woolen Mill.

A més, cal apuntar que moltes empreses no van signar ni tan sols el primer acord i van optar per elaborar els seus propis reglaments -gairebé sempre, compromisos voluntaris i poc fiables-, com van fer VF Corporation (The North Face), GAP o Walmart. Els recordem a totes que l’Acord de Transició de 2018 permet l’adhesió en qualsevol moment.

La negativa d’Ikea
El fet que enguany s’hi adhereixen també fàbriques que elaboren tèxtils per a l’habitatge, teles i accessoris ens permet dirigir-nos a tres grans productors. Dues empreses noruegues, Kid Interior i Princess Gruppen, van respondre positivament i van signar l’acord; en canvi, IKEA, el gegant del mercat suec que opera a tot el món, es va negar a fer-ho. Durant les negociacions, Ikea va al·legar tenir el seu propi codi de conducta, l’IWAY (o a la manera d’IKEA), suficient, segons l’empresa, per garantir la seguretat dels seus proveïdors. Però la campanya Roba Neta, per experiència, no ho considera prou fiable.

 

Diferències entre l’Acord de Transició 2018 i l’Ikea way

L’Acord de Transició 2018 ofereix un itinerari per aconseguir fàbriques més segures en un país en el qual els anteriors sistemes voluntaris d’auditoria social han estat incapaços d’impedir els milers de morts en catàstrofes com la Rana Plaza i Tazreen. Es tracta d’un programa col·lectiu, és a dir, un acord legítimament vinculant entre un gran nombre de marques i de sindicats amb mecanismes d’aplicació concrets.
Per la seva banda, l’IKEA way és el mateix de sempre: auditories voluntàries amb un codi de conducta que respon solament davant de la mateixa empresa. No té la transparència necessària que requereixen aquests processos de rendició de comptes perquè les mesures siguin fiables.
L’Acord de Transició 2018 inspecciona totes les fàbriques que subministren o que han subministrat en un passat recent a les empreses signants, mentre que IKEA només realitza auditories als seus principals proveïdors, esperant que aquests controlin a la vegada els subcontractats. Això significa delegar la responsabilitat als seus proveïdors i fa que sigui molt més difícil supervisar els processos i conèixer les condicions de treball en aquestes fàbriques.
IKEA afirma que té cinc proveïdors principals a Bangla Desh, però segons la investigació de l’organització FIOH -la Campanya Roba Neta a Noruega-, només dos d’ells estan coberts per l’Acord, el que significa que les treballadores de les altres fàbriques segueixen en condicions indefinides. A més, l’Acord de Transició 2018 fa públic els avenços en les inspeccions, mentre que IKEA no publica cap d’aquestes informacions, la qual cosa impedeix verificar si realment s’està contribuint a fer les fàbriques siguin més segures.

Segons Christie Miedema, activista i coordinadora de les activitats de difusió a la Clean Clothes Campaign: “Aquest proveïdor específic cobert per l’acord IKEA està obstaculitzant el treball de les altres empreses que s’han unit en un equip i han posat diners i esforços en un programa col·lectiu per millorar les fàbriques. IKEA es beneficia dels seus resultats sense aportar-hi res, i alhora deixa a les treballadores dels seus altres proveïdors mal protegides”.
L’Acord ofereix a qualsevol empresa que s’abasteix de roba confeccionada, tèxtils per a la llar, teles i accessoris de punt de Bangla Desh, una excel·lent oportunitat per garantir la seguretat de les fàbriques a través d’un programa col·lectiu i transparent que suma recursos i ha demostrat la seva utilitat.
Miedema afegeix: “IKEA, Abercrombie, VF Corporation i qualsevol altra empresa que es nega a unir-se a l’acord, endinsa deliberadament en el perill les vides de les treballadores que produeixen per a ells, insistint a mantenir mètodes que han fracassat en el passat”. l’empecinar-se a mantenir ombres que han fracassat tan estrepitosament en el passat.

Novetats de l’Acord 2018

Tres setmanes després de l’esfondrament del Rana Plaza l’any 2013, es va arribar a un acord entre un grup de marques i la federació sindical Global Union Federations, IndustriALL i UNI i vuit sindicats locals per llançar l’Acord de Bangla Desh per a la Seguretat de l’Edifici i del Seguretat. El programa va començar a funcionar el maig de 2013, i les empreses de confecció seguien afegint-s’hi fins a arribar al nombre de 220 signants. Entre les claus del seu èxit, hi ha un règim d’aplicació per a les fàbriques que incompleixen punts de l’acord i un procediment d’arbitratge que poden promoure les representants de ls treballadores contra una de les empreses signants. A finals de 2017 i principis de 2018 es van resoldre dos arbitratges, el més recent per import de 2 milions de dòlars EUA.
L’Acord de 2018 no és exactament igual que el seu predecessor: aquest té un abast més ampli i inclou protecció sobre la llibertat d’associació i la formació de les treballadores en aquest àmbit, per dotar-les d’eines per defensar la seva pròpia seguretat.
L’Acord de 2018 té una vigència de tres anys i rep el nom d’acord “de transició” perquè persegueix facilitar la transició cap a un sistema reglamentari públic bangladesí. La possible transició no implicarà que des d’aquest moment tota la responsabilitat en matèria de seguretat  correspongui exclusivament al govern. Tant les fàbriques com les empreses segueixen assumint la responsabilitat de les seus treballadores i la seva cadena de subministrament i hauran de rendir comptes per la seguretat en el seu lloc de treball i compensar-les en cas d’accident.

 

Llistat de marques que han signat i que no han signat  l’Acord 2018, en aquest enllaç.

Actua per pressionar més marques a signar!

Pin It on Pinterest

Share This