El grup espanyol Inditex i el britànic New Look han acceptat indemnitzar a les famílies de les víctimes de l’incendi que va tindre lloc el passat 26 de gener a la fàbrica Smart Export Garment. L’accident va provocar la mort de set dones d’entre 17 i 19 anys, i vint persones ferides, sols dos mesos després de la tragèdia de Tazreen, en novembre de l’any passat i que va costar la vida a 112 persones. A la fàbrica es varen trobar etiquetes de Bershka i Lefties, ambdues propietat del grup Inditex.
Segons l’acord que ha estat negociat pel sindicat internacional IndustriALL Global Union, cada família rebrà 13.300 dòlars, i les famílies amb fills menors d’edat rebran un ajut per fer front a l’educció dels nens. Les treballadores ferides i les qui han perdut el seu lloc de treball també seran indemnitzats. Les treballadores guanyaren 50 dòlars mensuals.
L’acord s’ha celebrat en una gran cerimònia on va intervindre el primer ministre de Bangladesh, Sheik Hasina, qui va remarcar l’èxit de la negociació a l’haver estat aconseguida en un mes. Malauradament les víctimes de l’incendi de Tazreen encara no han rebut cap compensació econòmica ni han recuperat els seus llocs de treball. La indemnització arriba al mateix moment que els sindicats de Bangladesh es troben negociant amb el Govern i diferents marques de moda una millora de les condicions laborals de les treballadores de la indústria tèxtil del país, qui ha intensificat en els darrers mesos la seua lluita contra la patronal i l’enfrontament al carrer.
Declaracions públiques com aquesta on Inditex demostra la seua “bona voluntat” i una actitud conciliadora amb les treballadores no són noves. Fa uns mesos es van comprometre públicament amb la campanya Detox Fashion de Greenpace per eliminar els productes químics de la seua roba després de que uns activistes es despenjaren de la façana d’un Zara al centre de Madrid. Conta amb un codi de bones conductes on limita les hores de treball setmanals (48h), exigeix als proveïdors que paguen el salari base del país, tot i que es compromet a pagar un salari que permeta cobrir les necessitats bàsiques de les treballadores i les seues famílies. Les declaracions a mitjans especialitzats del sector mai no oblida remarcar que l’explotació laboral la porten a terme les empreses subcontractades i no ells directament. Tot i això ja ha anunciat que deixarà de treballar amb dos dels proveïdors tèxtils de Bangladesh, la proveïdora espanyola Wonnover i la seua subcontrata local Centex.
Però darrere de qualsevol peça de roba de les marques del grup Inditex trobem un sistema de producció en el que les treballadores poden acumular jornades de treball interminable amb només un día de descans. Al Marroc, Inidtex paga a les seues treballadores menys de 180 euros al mes per més de 65 hores setmanals. O com les nenes a la Índia, qui treballen a canvi d’una dot en un règim anomenat Sumangali, més de 72 hores setmanals, en jornades forçades de 12h diàries durant els pics de producció per les que no arribaran a rebre cap compensació econòmica. Les joves treballen en condicions insalubres i en la majoria dels casos sense contracte, o contractes purament verbals, i amb prohibició expressa d’afiliar-se a cap sindicat.
El grup de moda acumula denúncies per esclavitud, recordem els tallers clandestins que cosien per a Inditex al Brasil, i les querelles públiques per precarietat laboral entre les treballadores de l’estat espanyol. Pot ser per això en un intent de rentar la seua imatge, després de les acusacions públiques d’esclavitud brasileres, va decidir tornar la botiga online de Zara a Espanya, després d’haver estat domiciliada a Irlanda durant anys. No més per això va deixar de tributar 500 milions d’euros a l’estat espanyol.
