El 16 de juny, un membre del personal de l’ONG Centre de Solidaritat de Treballadors de Bangla Desh (BCWS, per les seves sigles en anglès) va ser detingut i colpejat brutalment per les forces de seguretat de Bangla Desh. Això va ocórrer només dues setmanes després que a l’organització BCWS li fos retirada arbitràriament el seu estatus legal d’ONG.
El Govern va retirar al BCWS seu estatus legal a principis de juny de 2010 acusant l’organització de promoure disturbis a les fàbriques de roba. També va ordenar la confiscació dels seus béns i la congelació del seu compte bancari. Dues setmanes després un membre de BCWS va ser detingut pels Serveis d’Intel ligència (National Security Intelligence, NSI per les seves sigles en anglès) i va ser violentament colpejat abans que aconseguís escapar.
L’ONG BCWS és una organització de defensa dels drets laborals reconeguda internacionalment que porta a terme la seva activitat de manera legítima. No hi ha proves que la vinculin amb els disturbis que han sacsejat la indústria durant els últims mesos. Més aviat, el moment dels fets suggereix que aquesta ofensiva contra BCWS pot estar tenint lloc a instàncies d’una fàbrica de roba on els treballadors estan tractant de formar un sindicat independent.
Durant les últimes setmanes milers de treballadors i treballadores de la confecció s’han llançat als carrers per exigir que es tripliqui el salari mínim fins als 27 cèntims d’euro per hora. A l’acusar BCWS de “fomentar el malestar i l’agitació en el sector de la confecció,” el govern està assenyalant que no estan disposats a prendre seriosament les lluites i demandes dels treballadors i les treballadores de la confecció (principalment dones) , que sobreviuen amb salaris de fam tot i treballar llargues hores produint per a les marques més importants del món.
Sobre el BCWS
El Centre de Solidaritat dels Treballadors de Bangla Desh (BCWS per les seves sigles en anglès) va ser fundat el 2001 per dos ex nens treballadors de la indústria de roba a Bangla Desh. El seu objectiu és promoure els drets dels treballadors i les treballadores i “establir un ambient agradable en el lloc de treball per augmentar la productivitat i contribuir a l’economia nacional”. Sent una organització no-política ni governamental, el BCWS és àmpliament coneguda per les seves investigacions sobre el compliment dels drets fonamentals en les fàbriques de roba i pel seu compromís a resoldre violacions de drets laborals per mitjans legals.
L’organització porta a terme programes de sensibilització sobre drets laborals, formació de lideratge i resolució de conflictes. A més, ofereix tallers de gestió, una escola nocturna i una llar d’infants per als fills i filles de les persones que treballen a la confecció. Gràcies al treball de BCWS molts treballadors i treballadores poden gaudir de prestacions socials, com el permís de maternitat, i exercir el seu dret a formar i afiliar-se a sindicats.
Assetjaments, pallisses i extorsions
El BCWS sempre ha hagut d’enfrontar-se a un cert nivell de repressió per part del govern de Bangladesh i a la vigilància constant de les forces de seguretat. Les seves línies de telèfon han estat punxades, els seus correus electrònics espiats i han patit entrades il·legals a les seves oficines. La repressió però s’ha endurit en els darrers mesos, amenaçant l’existència de BCWS i la integritat física del seu personal i dels líders de l’organització.
Quan, el 3 de juny 2010, l’Oficina d’Afers amb les ONG del Govern de Bangla Desh (NAB) cancel.lar el registre de BCWS com ONG, se li va privar del seu dret legal a existir i operar. Al mateix temps, el director general de la NAB va ordenar als funcionaris apoderar-se de l’oficina i dels béns de l’ONG i va donar instruccions per tancar els comptes bancaris des d’on rebien transferències de donants estrangers.
El 16 de juny de les 13:50 hora de Bangla Desh, el Sr Aminul Islam, membre de BCWS, era detingut a les portes de l’oficina del director de Treball quan arribava a una reunió programada amb l’Inspector Cap de Fàbriques per discutir sobre el descontent dels treballadors als centres de producció de roba propietat del president dels l’Associació de Fabricants i Exportadors de Roba de Bangladesh (BGMEA). Entre els convocats a la reunió, també hi havia 30 treballadors, quatre membres del personal de BCWS, i dos representants de la BGMEA (patronal del sector). L’Inspector Cap de Fàbriques havia rebut un permís especial del ministre de Treball per celebrar la reunió tot i que el Govern ja havia deixat de reconèixer BCWS com a entitat jurídica.
Islam i 3 treballadors van ser detinguts quan pujaven l’escala que condueix a l’oficina del director del treball. Mentre ells pujaven, uns 30-35 agents del cos de Seguretat Nacional d’Intel ligència (NSI per les seves sigles en anglès) que ve a ser la policia secreta, van aparèixer per la porta del darrere i els van detenir.
D’acord al testimoni del Sr Islam (per llegir el testimoni en anglès: http://www.sweatfree.org/docs/Aminul ‘s_Statement_18062010.pdf), se les va arreglar per escapar a altes hores de la nit mentre era traslladat de un districte a un altre. Els funcionaris de NSI li havien tapat els ulls, l’havien colpejat i amenaçat de mort en un intent per obtenir declaracions falses contra el BCWS.
“Per què vas deixar de treballar a les fàbriques de roba?” li van preguntar els agents del NSI. “Si ens dius que van ser Babul i Kalpona (líders de BCWS) qui et van dir que deixessis la teva feina, et deixarem marxar” Quan el Sr Islam respondre que el BCWS mai havia demanat als treballadors que deixessin de treballar i que ni el Sr Babul ni la Sra Kalpona “aconsellarien cap acció il.legal”, va ser colpejat fins a quedar inconscient. “Em pegaven a les articulacions. Meu braç, genoll, ròtules eren els seus objectius”.
Islam afirma que els policies li van dir que deixaria orfes als seus fills i que la seva mort seria justificada per un incident de “foc creuat”.
“Ni tan sols sé el que he de fer ara. No puc caminar. Ni tan sols pot moure’m pel dolor que tinc per la pallissa. No puc dormir. Els malsons de la tortura no em deixen dormir” declara Islam.
La repressió no cessa
Islam va escapar dels funcionaris de NSI el 16 de juny però no va ser el final de l’assetjament cap a BCWS. Segons revela el seu testimoni, els veritables objectius de les forces de seguretat són els líders de BCWS que han treballat incansablement per defensar els drets dels treballadors en els últims anys. El 2 de juliol, el BCWS informava que el seu personal estava molt espantat, però malgrat l’assetjament de la policia van seguir anant a les oficines. A causa dels problemes causats, el propietari del local va decidir augmentar el lloguer un 60%. Islam encara no ha tornat a casa, però ha pogut veure la seva dona i fills
El 22 de juliol, BCWS informava que “el nostre telèfon està punxat, i ens estan seguint, rebem moltes visites i trucades dels Serveis d’Intel·ligència”. El personal i líders de BCWS s’arrisquen a que els detinguin il·legalment i possiblement a rebre un tractament inhumà i degradant en mans de les autoritats. L’estatus legal de BCWS encara segueix cancel·lat encara que el govern encara no ha tancat les oficines i confiscat les seves propietats.
Per què s’acarnissen amb BCWS? Podria haver una empresa darrere?
La causa de que el BCWS fos il·legalitzat com a ONG podría trobar-se en el suport institucional que l’organització va oferir als treballadors i les treballadores de l’empresa Nassa Global Wear per formar un grup sindical. Les obreres i obrers d’aquest fàbrica van contactar amb el BCWS l’abril de 2010 per rebre ajuda en la resolució de conflictes laborals.
Els propietaris de l’empresa són militars retirats amb bons contactes entre les elits governamentals i dins de la policia que van poder utilitzar la seva influència per engegar i intensificar la persecució cap al BCWS.
Misteriosament, el BCWS va rebre la notificació oficial d’il·legalització el 10 de juny, 4 dies després de que els directius de Nassa avancessin la notícia als obrers i obreres de la factoria.
El 19 de juny, l’activista Mahbub Islam va ser detingut i colpejat per la policia, i Nassa va presentar càrrecs criminals contra ell, dos membres més del BCWS i 57 treballadors de la fàbrica argumentant que havien colpejat als directius, realitzat actes vandàlics i robat béns.
El BCWS ha informat que els disturbis continuen a la fàbrica, incloent pallisses per “pinxos locals” als obrers i les obreres. El 22 de juliol, la televisió de Bangla Desh informava que 40 treballadors van resultar ferits en aquest centre de treball.
El grup Nassa Global Wear produeix roba per conegudes empreses incloent la nord-americana Wal Mart, la francesa Carrefour, la britànica Tesco, i la sueca H & M.
Minen la legitimitat i credibilitat de les demandes del / es treballadors / es que reclamen increments salarials
S’estima que al voltant de 3 milions de persones treballen en la indústria de roba de Bangla Desh. La gran majoria són dones. Els ingressos per exportacions de roba representen el 80% dels ingressos per exportacions del país. Els salaris de les treballadores de la indústria de roba de Bangladesh són els més baixos del món i no els dóna per cobrir les necessitats bàsiques.
El salari mínim legal a Bangla Desh estava al voltant dels 18 euros al mes (1.662,50 takas) abans de la pujada anunciada-i encara no efectiva-el passat 29 de juliol pel Govern. Amb aquest salari s’està postrat a les treballadores i les seves famílies en la pobresa i hipotecant les seves vides.
D’acord amb els síndicats del país, per cobrir les necessitats bàsiques a ciutats com Dhaka i Chittagong cal ingerir almenys 1.805 calories per dia i persona. El 2006, quan es va aprovar el salari mínim de 18 euros al mes (després de 12 anys congelat), es va calcular que per arribar a aquest consum energètic caldria gastar 15 euros per persona.
Des de 2006, els preus de gairebé tots els aliments de primera necessitat s’han duplicat, i en alguns casos triplicat. Això vol dir que actualment les treballadores de la confecció que guanyen el salari mínim no tenen prou per alimentar-se, i molt menys pagar altres necessitats bàsiques per a elles i les seves famílies. Aquesta és la raó per la qual desenes de milers de treballadors i treballadores continuen prenent els carrers, tancant fàbriques i exigint al Govern que es tripliqui el salari mínim que tot i així seguiria sent molt modest (54 € al mes / 5000 takas).
Les principals empreses de roba del món es subministren a Bangla Desh. Elles també tenen la seva part de responsabilitat en assegurar i contribuir amb les seves accions que la roba que comercialitzen es produeix en condicions laborals dignes incloent el pagament d’un salari digne a les i els treballadors.
Actua ara i demana al govern de Bangla Desh mesures de protecció cap a les i els activistes i treballadors. Envia també una carta de repulsa al Grup Nassa per les seves activitats.
